No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós.
Un dels “contes (molt) breus” de Pere Calders.
No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós.
Un dels “contes (molt) breus” de Pere Calders.

De la “Tria de poemes conversables. Tast de Poemes Objecte” de Joan Brossa.
Vet aquí una perfecte simbiosi entre la sonoritat del mot i el seu contingut semàntic.
Podeu constatar-ho, si us ve bé, pronunciant en veu alta… collonades!!