La sargantana s’enfila,
s’enfila paret amunt;
de mosques en menja un munt
i de mosquits una pila.
(Cançó popular catalana)
No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós.
Un dels “contes (molt) breus” de Pere Calders.

De la “Tria de poemes conversables. Tast de Poemes Objecte” de Joan Brossa.